És broma el títol de l'entrada, però en certs moments ho sembla la peli de l'Oliver Stone. Aquest seria el balanç dels primers 20 dies de viatge.
Després dels primers dies d'adaptació a l'alçada a la Paz vàrem comprar un bitllet cap a Charazani capital de la provincia de Bautista Saavedra a la cordillera Apolobamba. A Charazani van començar els problemes però aquests van augmentar exponencialment al poble de Curva, un poblet de 200 habitants que representa el bressol de la cultura i la medicina Kallawaya, vàrem arribar tot just després de la festa major i tots els habitants del poble estaven en un estat èbri total, aqui vàrem conèixer el alcohol 96º buen gusto!!! i el matalàs de palla, un gos va mossegar a la Marina i ens vàrem espantar molt perquè els gossos d'aqui no estan vacunats de la ràbia, doncs els dies posteriors van ser una mica histèrics, per sort ens van convidar a un casament típìc Kallawaya al poble que va durar tres dies i que va ser com una continuació de la festa. Vam conèixer els metges kallawayas motiu del nostre viatge en aquest racó de món, però el seu estat era si més no dispers, tot plegat molt complicat ja que molts parlen una mica espanyol però majoritariament quechua i a més són molt gelosos dels seus secrets degut a la mala intenció de molts antropòlegs (Ina Rossing per exemple) que han passat abans per aquí i que segons ells els han robat els secrets i remeis. Al final vàrem conèixer un metge tradicional kallawaya bastant important a nivell institucional però ens va dir que si voliem parlar amb ell haviem d'anar a Cochabamba o sigui que li vàrem fer cas i aquest últims tres quatre dies hem estat allà. Aquest senyor ens ha explicat varies coses però continua com els altres molt gelós dels seus secrets. A Cochabamba també hem parlat amb en Jesús Gomez que treballa a l'universitat de medicina a l'unitat de medicina tradicional i ens ha donat molts contactes, informació i idees.. A més vàrem parlar seriament del problema que ha suposat que la cultura Kallawaya fós considerat com a "obra maestra patrimonio oral e intangible de la humanidad" per l' UNESCO, degut a que han aparegut molts impostors a tot el país, tot i que el govern ara reconeix la medicina tradicional fa una mica la vista grossa. Realment només hi ha uns 40 cognoms que són realment kallawayas i que passaven els coneixements de pares a fills però això ja fa temps que s'ha pervertit i ara en qualsevol mercat pots trobar gent que llegeixen les fulles de coca i que preparen remeis i fan rituals per sanar als seus pacients o clients.
A partir d'ara tornem un altra vegada cap a Apolobamba on es celebra la festa de la virgen del Carmen a Charazani a veure què passa... teoricament és una oportunitat per trobar i conèixer més kallawayas, i amb una mica de sort poder presenciar alguns dels seus rituals com l'Urusi, que consisteix en llegir les entranyes d'un cui ( espècie de conill ), per fer una predicció de com anirà la festa.
Ah!! per cert la meva càmera ha deixat de funcionar, la fuji x100s, ara només tinc la rèflex.
No puc penjar cap foto perquè no vaig emportar-me el portàtil, ho sento.
Però no penseu que tot són males notícies, estic a punt de deixar les pastis (Kepra) perquè alguns dels metges tradicionals que he parlat m'han convençut que em poden curar. Només he de fer uns dies de dejuni i després m'he de beure la sang de 12 rat penats barrejada amb vi negre a les 12 de la nit i anar a dormir amb posició de creu. I ja està!!!! Com ho veieu???
