No és una decisió presa a la lleugera, després de 15 anys voltant pel mòn acompanyat d'una càmera és a la conclusió que he arribat, prefereixo considerar-me un turista que fotògraf.
Sempre m'han encantat els reportatges de llocs remots o països llunyans, amb un especial interès pels seus habitants. Aquesta és la i.lusió que ha marcat sempre els meus petits viatges, anar a aquests llocs per conèixer persones i cultures diferents a la meva, intentant observar amb respecte i aprendre alguna cosa.
M'he donat compte però d'un fet molt negatiu, i m'explico. A Màli tot just sortit de la universitat és on vaig començar a percebre aquest sentiment, més tard els dos viatges a Mongòlia van marcar un abans i un després per mi. A Etiòpia aquest sentiment es va convertir en una evidència i Papua Nova Guinea ha estat ja massa.
És fantàstic gaudir des de casa, llegint revistes especialitzades, mirar reportatges per la TV o internet… Però crec que el preu a pagar és massa gran. Suposo que és una cosa que la gent no es planteja però darrera d'aquests muntatges hi ha moltes vegades i no vull dir sempre, una manera de treballar no gaire ètica. A simple vista, pot semblar inofensiu però no ho és.
Estic parlant de corrompre les persones d'aquests llocs a un nivell exagerat, aprofitant-se moltes vegades de la seva innocència o de la nostra elevada posició econòmica envers ells.
Ens aferrem a la nostàlgia, al intentar voler veure les coses com eren fa 50 o 100 anys. Però una cosa és l'atracció que això ens suposa, i l'altre és no adonar-nos que les coses han canviat i molt.
Durant aquests 15 anys he anat trobant de tant en tant, aquests "professionals" o si més no el seu llegat, i creieu-me si ús dic que molta gent que admirava ha caigut del pedestal.
No només pel que suposa subornar a una gent perquè facin numerets que ells volen que facin, sino pel despreci en que seguidament tracten aquestes persones, on es pot apreciar clarament un sentiment de: ara ja tinc el que jo volia, he pagat per aconseguir-ho, i ara vosaltres i els vostres problemes no m'interesseu per res.
Parlant de Papua concretament perquè sinó m'allargaria massa, també perquè és un exemple molt clar. Un país increïble amb un gran atractiu cultural i humà a més del patrimoni natural. Pocs turistes i una minsa infrastructura del sector, especialitzat en un turisme de nivell econòmic alt, degut sobretot a l'elevat cost de vida i també una mala fama erronea de país insegur i perillós, del qual és bastant difícil obtenir informació fiable. Un país controlat des de fora, on tot el pes de l'economia està en mans extrangeres, segons ens va comentar el primer ministre de PNG.
Durant el mes i mig que he estat a PNG a nivell de carrer, he trobat una gent senzilla, en la qual els despertes l'interès i tenen moltes ganes d'ajudar-te i això compensa la dificultat de no tenir gaire informació prèvia. No he tingut cap problema, n'hi he patit per la meva seguretat. Els pocs turistes que he trobat els podria concentrar en dos o tres llocs i pocs dies, durant els festivals més coneguts de folklore popular. En la resta del país cap forani enlloc, a part dels propietaris xinesos que ho dominen tot.
En aquests dies que he coincidit amb altres blanquets com jo, m'he cansat de veure tot el que parlava abans. Era fàcil destriar els turistes que feien fotos de record i que estaven disfrutant del festival o espectacle dels "professionals" nerviosos que repartien dolars, tarjetes i números de telèfon. Fent contactes per oganitzar els seus shows privats en un entorn més idílic potser, amb una llum millor i pagant per això elevades sumes de diners. Tot plegat al meu entendre ridícul.
Possiblement però, el resultat final d'aquest muntatge serà el que ens arribarà a tots nosaltres a casa on comodament pels mitjans ens podrem meravellar d'aquella gent i la seva manera exòtica de viure. I això ens ajudarà a tenir una imatge si més no distorsionada e idealitzada del lloc en qüestió.
Sempre m'han encantat els reportatges de llocs remots o països llunyans, amb un especial interès pels seus habitants. Aquesta és la i.lusió que ha marcat sempre els meus petits viatges, anar a aquests llocs per conèixer persones i cultures diferents a la meva, intentant observar amb respecte i aprendre alguna cosa.
M'he donat compte però d'un fet molt negatiu, i m'explico. A Màli tot just sortit de la universitat és on vaig començar a percebre aquest sentiment, més tard els dos viatges a Mongòlia van marcar un abans i un després per mi. A Etiòpia aquest sentiment es va convertir en una evidència i Papua Nova Guinea ha estat ja massa.
És fantàstic gaudir des de casa, llegint revistes especialitzades, mirar reportatges per la TV o internet… Però crec que el preu a pagar és massa gran. Suposo que és una cosa que la gent no es planteja però darrera d'aquests muntatges hi ha moltes vegades i no vull dir sempre, una manera de treballar no gaire ètica. A simple vista, pot semblar inofensiu però no ho és.
Estic parlant de corrompre les persones d'aquests llocs a un nivell exagerat, aprofitant-se moltes vegades de la seva innocència o de la nostra elevada posició econòmica envers ells.
Ens aferrem a la nostàlgia, al intentar voler veure les coses com eren fa 50 o 100 anys. Però una cosa és l'atracció que això ens suposa, i l'altre és no adonar-nos que les coses han canviat i molt.
Durant aquests 15 anys he anat trobant de tant en tant, aquests "professionals" o si més no el seu llegat, i creieu-me si ús dic que molta gent que admirava ha caigut del pedestal.
No només pel que suposa subornar a una gent perquè facin numerets que ells volen que facin, sino pel despreci en que seguidament tracten aquestes persones, on es pot apreciar clarament un sentiment de: ara ja tinc el que jo volia, he pagat per aconseguir-ho, i ara vosaltres i els vostres problemes no m'interesseu per res.
Parlant de Papua concretament perquè sinó m'allargaria massa, també perquè és un exemple molt clar. Un país increïble amb un gran atractiu cultural i humà a més del patrimoni natural. Pocs turistes i una minsa infrastructura del sector, especialitzat en un turisme de nivell econòmic alt, degut sobretot a l'elevat cost de vida i també una mala fama erronea de país insegur i perillós, del qual és bastant difícil obtenir informació fiable. Un país controlat des de fora, on tot el pes de l'economia està en mans extrangeres, segons ens va comentar el primer ministre de PNG.
Durant el mes i mig que he estat a PNG a nivell de carrer, he trobat una gent senzilla, en la qual els despertes l'interès i tenen moltes ganes d'ajudar-te i això compensa la dificultat de no tenir gaire informació prèvia. No he tingut cap problema, n'hi he patit per la meva seguretat. Els pocs turistes que he trobat els podria concentrar en dos o tres llocs i pocs dies, durant els festivals més coneguts de folklore popular. En la resta del país cap forani enlloc, a part dels propietaris xinesos que ho dominen tot.
En aquests dies que he coincidit amb altres blanquets com jo, m'he cansat de veure tot el que parlava abans. Era fàcil destriar els turistes que feien fotos de record i que estaven disfrutant del festival o espectacle dels "professionals" nerviosos que repartien dolars, tarjetes i números de telèfon. Fent contactes per oganitzar els seus shows privats en un entorn més idílic potser, amb una llum millor i pagant per això elevades sumes de diners. Tot plegat al meu entendre ridícul.
Possiblement però, el resultat final d'aquest muntatge serà el que ens arribarà a tots nosaltres a casa on comodament pels mitjans ens podrem meravellar d'aquella gent i la seva manera exòtica de viure. I això ens ajudarà a tenir una imatge si més no distorsionada e idealitzada del lloc en qüestió.
Sóc un ingenu? No ho sé, no ens enganyen penso jo, és que volem ser enganyats.
No en tenim prou amb el privilegi i la sort que suposa poder viatjar i conèixer diferents cultures d'arreu del món, que a sobre els volem trepitjar. Tot i pensar que són increïbles, els continuem deixant de banda.
Continuaré viatjant intentant ser un bon turista.
De Papua, penjaré dos reportatges en breu:
1- PNG, the big performance.
2- Once upon a time in PNG.
Recordant en Telker, Mongòlia 2008. Tsataan, els pastors de la Taiga.
