Viure al poble té aquestes coses. La Isabel, veina i amiga de la família va assabentar-se que m'interessava la fotografia i va decidir donar-me la càmera de fotos del seu difunt marit. Amb aquella AGFA va explicar-me contenta, havien immortalitzat les seves vacances, viatges i moments importants. Però ara ja no la necessitava i tampoc s'havia molt bé com funcionava, només en Josep ho sabia. De vegades ell li preparava i després la Isabel també podia fer fotos.
Era dins la funda on hi havia el secret de l'èxit
Darrera d'una tarjeta del mateix Josep, era on tenia apuntat l'exposició correcte per cada
situació. L'enfoc ja era un tema més complicat ja que s'havia de fer a ull
amb una escala de distàncies.
Però l'important és que aquesta càmera també fèia fotos, i tampoc fa tant, només 40 anys. Encanvi ara tenim càmeres amb una tecnologia increïble i encara ens queixem si l'autofocus no es prou ràpid o si l'exposímetre subexposa, el tema del disseny però no ha canviat gaire com podeu veure...
Un dia li explicaré a la Isabel que les càmeres d'ara disparen quan somrius i fliparà.
